Wednesday, May 21, 2008

El lenguaje del Desierto



... y se dejó inspirar por el Oriente, es decir, por el Desierto, cuya melodía es una vasta nostalgia y cuyo ritmo es el paso del nómada, y también por la Aurora, cuya música es una sublime esperanza de renovación y renacer más allá del fin del viaje o de todos los viajes del nómada...

Bel Atreides, El Don*
(Siento la mala calidad de la foto! Escáner en proceso... ilustración tomando forma) Bona Llum

2 comments:

Anonymous said...

M'has fet pensar amb una de les protagonistes de la novela Dune, na Sihaya Atreides, nom que significa la "primavera del desert"....Com serà la primavera en el desert?
besades

WITCH DIARY said...

Namasté Jacob. M´encantaria xerrar més sobre Dune. Vaig estar al desert fa dos o tres anys, però no era primavera. Així i tot, ja feia bastanta calor. T´imagines tantes coses, i quan arribes dius: però si és el mar.
Un mar d´arena, però sa sensació es sa mateixa. Mai havia sentit tan silenci com es que oferia es Sáhara en veure´l per primera vegada, amb posta de sol.
Estarem en contacte idò! Una abraçada*