" Parecía haber perdido estatura, sus rasgos se habían afilado, su piel era a un tiempo más obscura y más pálida, la palidez de la muerte sobre un tálamo de noche sin estrellas. Antes, su cabello era oro con reflejos del rosa de la aurora: sus ojos azules, gemas de virtudes desconocidas; había fuerza en sus miembros, una fuerza inmensa, pero era la fuerza de la luna empujando las mareas. Ahora, su cabello era obscuro, negro o marrón o gris profundo, una telaraña para la luz, sus ojos casi transparentes, gemas de inquietantes poderes; había fuerza en sus miembros, una fuerza inmensa, pero era la fuerza del alud o del temblor de la tierra. "
Tres Montañas y la Fundación de un Imperio, Bel Atreides
Falta menys per setembre, (24 hores!) s´estiu ja s´acaba formiguetes. Bona Llum*
7 comments:
Beautiful.
alten més de 24 hores... 24 dies!
però almenos ja se'n va s'agost... si no plou, me pegarà algo de veres. de ben de veres. i està tot com a brut i emboirat.
ha quedat molt xula idò na Irâya.
m'ha mort es tros que t'he dit. TACA!
ja te pillaré es texte sencer mem si en diu més de desbarats... jiji
que tenguis bon pollo! fins després bitxarrot!
(és que havia fet una falta d'aquestes que fan mal als ulls... :$)
Ei noia
Bona feina, tot i que la forma de la torre em resulta extranya i potser no m'acaba d'encaixar, la composició general esta molt be. (no em malinterpretis només dono consell, no vull semblar que vaig de Risto)
Be com vaig descobrir en una de les meves meditacions: Alló que ens agrada de veritat ens defineix i per tant no ho hem de definir als demes, perqué queda tot dit. (toma parrafada mental..)
Amb aixó tant enrrebesat vull dir que el teu estil queda molt clar en cada una de les teves obres, plasmant els teus gustos i mostrant-te al mon com ets realment, i aquest segell personal es nota.
Apa noia, keep working Saioonara
Atentament:
Nim
P.D: estan treient els llibres de Terry Prachett en Peli!!!!
Hola Nim! Quant temps, moltes gracis per tots els comentaris que deixes, ja m´explicaràs ses teves aventures per terres llunyanes... què tal tot? Sí que pareix un poc Pisa, tendria que atendre una mica ses proporcions de tant en tant a vegades se m´oblida i sóc l´arquitecte d´Astérix&Cleopatra. Tens cap web, blog o fotolog? Ja explicaràs cosillas. Cuida´t molt i bona Llum*
Ei guapaaa!! Et vam trobar a faltar s'altre dia a Sòller. Hauries de d'haver vist quines "al-lotes" van venir amb nosaltres...Jiijiji...Bé, ja has vist les fotos.
La imatge genial, com sempre. Ets un fons de creativitat!
Besades.
M.
woou!
menudo lugar...
La doncella asomada al balcón de la torre... En su posición veo desesperación, y añoro...
Y eso que está despaldas!!!
ajajajaja
La arcada que lleva (o que aleja) de la torre está genial.
¿Está tan alto que las nubes corren entre los arcos?
¿Veo un caballo que huye raudo de la torre?
me ha encantado!!
1b
Darka.
Post a Comment